Es liquida el Departamento Administrativo de Seguridad (DAS) i es crea l’Agencia Nacional de Inteligencia, una entitat de caràcter civil adscrita a la Presidència de la República.
Massives mobilitzacions estudiantils pel projecte de Llei 30 de Reforma de l’Educació Superior, un projecte que finalment va ser retirat.
Parlar del conflicte social i armat de Colòmbia significa parlar de la terra: de la seva concentració en poques mans, de la disputa pel territori entre actors armats legals i il·legals; també, dels interessos de multinacionals en àrees estratègiques, als quals es continua adjudicant l’extracció dels recursos naturals de zones clau del país. Però també, dels 4,5 milions de persones –col·lectius pagesos, afrocolombians i indígenes, fonamentalment— que han patit desplaçament forçat en les dues últimes dècades.
Les IX Jornades, que es van realitzar al novembre, van analitzar els reptes en matèria de terra i territori i les possibles condicions d’una nova política, que pugui contribuir a un accés just i equitatiu a la terra, així com a la construcció d’una veritable pau a Colòmbia.
L'informe, impulsat per la Taula i signat per desenes d’organitzacions internacionals d’Europa i l’Estat espanyol, va denunciar que els canvis en el discurs públic del nou govern del president Santos no es traduïen en una millor situació sobre els drets humans, ni tampoc en la disminució dels alts índexs d’impunitat davant les violacions ocorregudes al país. Per contra, la carta feia èmfasi en el fet que, després de 300 dies de govern, la situació dels drets humans a Colòmbia era crítica i que, per aquest motiu, eren necessàries accions concretes i voluntat política, si realment es volien erradicar les constants violacions de drets humans i impulsar una veritable política de pau.
El 16 de desembre, el Parlament català va aprovar la Resolució 410/IX, en la qual va reiterar la seva preocupació davant la greu situació de drets humans del país, especialment, per a defensors de drets humans, líders i lideresses socials i indígenes, i defensors de la terra. El pronunciament va ser el resultat de l’informe d’una Missió de verificació internacional, amb participació catalana, sobre la situació de les persones defensores, a finals de 2011.
El Parlament va fer èmfasi en el fet que el camí a la pau ha d’estar fonamentat en la veritat, la justícia i el reconeixement del dret de reparació a les víctimes de les violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari.