2009
Les FARC-EP assassinen al febrer a disset persones del poble indígena awá al departament de Nariño.
Escàndol per les intercepcions il·legals del DAS, conegudes com a “chuzadas”, en les quals, magistrats, líders d’oposició, periodistes, ONG, entre d’altres, van patir intercepcions telefòniques i seguiments il·legals com a forma d’intimidació política i social. Aquestes operacions incloïen a més a polítics i societat civil de Llatinoamèrica, els Estats Units i Europa, així com membres del Sistema Interamericà de Drets Humans i del Parlament Europeu.
Es du a terme l’Operació Humanitària per a l’alliberament de sis segrestats per les FARC-EP, amb l’aprovació del govern colombià, entre els quals es trobaven, l’exgovernador Alan Jara, el diputat Sigifredo Lopez, tres policies i un soldat.
Pronunciaments
públics
Catalunya renova el seu suport a una solució política negociada i la defensa dels drets humans
El 15 d’octubre, el Parlament català va aprovar la Resolució 538/VIII amb l’objectiu d’insistir en una solució política i negociada al conflicte armat a Colòmbia, així com el rebuig a l’alternativa militar, una via que ha alimentat la violència i les violacions als drets humans. A més, va manifestar el seu suport al treball de les persones defensores de drets humans i de líders i lideresses socials.
Pronunciaments
públics
Condemna de la massacre del poble indígena awá
En un comunicat públic del 12 de febrer, la Taula va rebutjar i va condemnar l’assassinat de disset persones del poble indígena awá, entre els quals es trobaven diversos menors d’edat. La massacre, ocorreguda el 4 de febrer, al departament de Nariño, va ser perpetrada pel grup guerriller FARC. Dies després, segons l’Organización Nacional Indígena de Colombia (ONIC), van ser assassinades deu persones més d’aquest poble indígena.
La massacre constata que la població civil és qui pateix les pitjors conseqüències del conflicte i que el govern colombià no ofereix garanties efectives de protecció a la població civil en àrees de conflicte. La Taula reconeix la funció que la Constitució atorga a les autoritats indígenes de vetllar per la seguretat i la pau de manera autònoma, dins els seus territoris ancestrals.
Incidéncia
social i política
Dones de moviments socials construeixen la pau des de Catalunya
Acollides al Programa de Beques de la Taula, tres dones, representants dels moviments socials colombians, Movimiento de Víctimas de Crímenes de Estado (MOVICE) i la Campaña Colombiana contra Minas i la Organización Femenina Popular (OFP), van residir durant un any a Catalunya, lluny de les amenaces i perill constant fruit del conflicte armat al país, per ampliar la seva formació sobre cultura de pau i executar tasques de diplomàcia ciutadana.
Incidència
social i política
Recordar des del cor: les víctimes a la memòria
La galeria de la memòria, una exposició fotogràfica que es va presentar en diferents llocs de la geografia catalana, es va convertir en un espai de reflexió sobre els processos que han realitzat les víctimes, amb l’objectiu de recuperar i reconstruir la memòria històrica, com a element fonamental en la lluita contra la impunitat. La memòria és una peça essencial de la veritat, explicada amb la veu de les víctimes: per aquelles persones que han estat invisibilitzades i silenciades.
L’exposició mostrava la situació de diferents col·lectius victimitzats (dones, comunitats indígenes, afrocolombianes, sindicalistes, oposició política, víctimes de mines antipersones) i les principals formes en les quals es manifesta la violència: execucions extrajudicials, desaparicions forçoses, violència sexual, entre altres.
