L’any 2002 es va iniciar el camí de la Taula com a plataforma catalana de solidaritat, espai de trobada i de compromís amb la societat colombiana, i de contribució a la pau i els Drets Humans a Colòmbia.
Colòmbia, el 2002, era un país conegut a escala internacional pel narcotràfic i els efectes negatius de la guerra i molt poc reconegut per la capacitat propositiva, organitzativa i creativa de la seva societat civil. Per això, era necessari visibilitzar aquesta riquesa d’experiències i, sobretot, les oportunitats de contribuir, des de Catalunya, a la construcció de la pau i el respecte als drets humans.
Les I Jornades sobre Colòmbia, que es van celebrar al febrer, van permetre que la societat catalana conegués la realitat colombiana i la guerra que havia devastat el país. Les taules de debat van presentar una altra perspectiva del conflicte, evitant explícitament la visió dels sectors armats, i van alçar la veu de diferents grups de la societat civil i les seves propostes per a la construcció de pau.
Incidència
social i política
Entre 2004 i 2012, la Taula va desenvolupar un Programa de Beques per enfortir iniciatives civils de pau colombianes, que va propiciar un procés de diplomàcia ciutadana, a Catalunya i Europa, en favor dels drets humans i la pau. Durant nou anys, vint dones colombianes d’organitzacions socials de base i procedents de diferents regions del país van ser acollides com a becàries.
Pronunciaments públics
El 16 de novembre, el Parlament de Catalunya va aprovar una important resolució, la 304/VII, sobre la situació dels drets humans a Colòmbia i de solidaritat amb el poble d’aquest país. La resolució instava el Congrés de Colòmbia a establir un marc jurídic integral per al procés de desarmament, desmobilització i reintegració dels grups armats al marge de la llei, respectuós amb els compromisos internacionals i que reconegués plenament els drets de les víctimes del conflicte a la veritat, la justícia i la reparació.
Jornades
El mes d’abril, es van celebrar les IV Jornades de la Taula. El valor de la terra és un element central en el debat sobre les causes que expliquen el conflicte armat a Colòmbia i que ha generat expulsió i confinament de la població –el 2006, Colòmbia va ser el segon país amb més desplaçament a escala mundial—. En aquesta trobada es va reflexionar sobre l’atenció a la població desplaçada, la devolució de les seves terres i la reforma agrària, en el marc del procés de desmobilització paramilitar que estava en marxa.
Després d’haver recorregut a peu, durant 46 dies, els prop de mil quilòmetres que separen la localitat colombiana de Sandoná de Bogotà, el professor Gustavo Moncayo va arribar a Barcelona el 8 de novembre, com a part de la seva gira europea. L’objectiu era sumar esforços per aconseguir un acord humanitari entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC, que permetés l’alliberament dels ostatges segrestats, entre ells el seu fill Pablo Emilio Moncayo, un sotsoficial de l’exèrcit, privat de la seva llibertat per més de deu anys. La seva causa va representar els milers de famílies que demanaven respostes i accions concretes per a les víctimes de la guerra.
Les VI Jornades, celebrades a l’abril, van aprofundir en les conseqüències del conflicte armat en la vida de les dones a Colòmbia, així com en les seves experiències col·lectives de resistència pacífica. Les taules de debat es van centrar en sis temàtiques rellevants del context: l’impacte de la ley de justicia y paz, els processos de desplaçament i refugi, la violència sexual i els feminicidis, així com les estratègies de resistència impulsades pels col·lectius de defensa dels drets de les dones.
La galeria de la memòria, una exposició fotogràfica que es va presentar en diferents llocs de la geografia catalana, es va convertir en un espai de reflexió sobre els processos que han realitzat les víctimes, amb l’objectiu de recuperar i reconstruir la memòria històrica, com a element fonamental en la lluita contra la impunitat. La memòria és una peça essencial de la veritat, explicada amb la veu de les víctimes: per aquelles persones que han estat invisibilitzades i silenciades.
L’exposició mostrava la situació de diferents col·lectius victimitzats (dones, comunitats indígenes, afrocolombianes, sindicalistes, oposició política, víctimes de mines antipersones) i les principals formes en les quals es manifesta la violència: execucions extrajudicials, desaparicions forçoses, violència sexual, entre altres.
Publicacions
Després de gairebé deu anys de recorregut, la Taula va dur a terme una avaluació externa de les seves actuacions amb l’objectiu de capitalitzar les experiències i millorar la qualitat de les accions desenvolupades.
Com a resultat, l’avaluació va mostrar que la Taula pot ser considerada com una bona pràctica de cooperació catalana, i que, a més, ha aconseguit situar el conflicte de Colòmbia en l’agenda de la cooperació, la solidaritat i la pau de la societat civil i de les institucions de Catalunya.
L'informe, impulsat per la Taula i signat per desenes d’organitzacions internacionals d’Europa i l’Estat espanyol, va denunciar que els canvis en el discurs públic del nou govern del president Santos no es traduïen en una millor situació sobre els drets humans, ni tampoc en la disminució dels alts índexs d’impunitat davant les violacions ocorregudes al país. Per contra, la carta feia èmfasi en el fet que, després de 300 dies de govern, la situació dels drets humans a Colòmbia era crítica i que, per aquest motiu, eren necessàries accions concretes i voluntat política, si realment es volien erradicar les constants violacions de drets humans i impulsar una veritable política de pau.
La Resolució 732/IX del Parlament, aprovada per unanimitat, va reafirmar la importància que té per a Catalunya un espai ampli, plural i de concertació permanent com la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. A més, va demanar a les institucions catalanes reafirmar el seu compromís per al suport polític i econòmic d’aquest espai, en un any complicat, en termes econòmics i de subsistència, per a la Taula.
Davant l’èxit de les taules regionals a Colòmbia organitzades per les Comissions de Pau del Congrés, diferents organitzacions europees que donen suport a la pau i els drets humans al país, es van proposar l’objectiu de dur a terme aquestes activitats a Europa. Les Taules de Pau celebrades a Barcelona, amb el suport, entre d’altres, de la Taula, van facilitar un espai de debat i propostes per a la població colombiana, migrant i exiliada. Les propostes treballades a les diferents taules van ser presentades a una delegació colombiana de la Comissió de Pau del Congrés, en el Parlament de Catalunya.
Durant aquest any, diversos representants d’organitzacions indígenes, afrocolombianes i pageses van realitzar diferents gires d’incidència a Catalunya, en les quals van sol·licitar al Parlament que intervingués davant el govern colombià per exigir garanties per a la vida de les persones defensores dels drets humans i, suport al procés de pau iniciat entre el govern colombià i les FARC-EP.
Com a resultat, es van aprovar dues resolucions al Parlament català, la 735/X i la 790/X, de suport a les negociacions i a les comunitats pageses, afrodescendents i indígenes.
El mes de juny, la Taula va comparèixer davant el Parlament de Catalunya per presentar l’informe “Setge a les comunitats. Els impactes d’una empresa catalana, Grup TCB, a Buenaventura, Colòmbia”, juntament amb l’aleshores bisbe de Buenaventura i un representant de la Comissió de Pau del Senat colombià. L’informe va denunciar els impactes negatius que una empresa amb seu a Barcelona genera a les comunitats negres de la ciutat de Buenaventura, al departament del Valle del Cauca. La compareixença va ser complementada per les XIII Jornades Quina marca Barcelona? Inversions catalanes a l’exterior: El cas de Buenaventura, Colòmbia, en les quals van participar lideresses del Proceso de Comunidades Negras. El cas de Buenaventura impulsa el naixement del Grup català d’Empreses i Drets Humans.
suport
a la diàspora
A finals de setembre, es van dur a terme diverses activitats que tenien com a objectiu el suport a la ratificació de l’Acord de Pau a Colòmbia. L’esdeveniment més important i multitudinari va ser el festival artístic “Cap a una Colòmbia en pau”, en el qual van intervenir més d’un centenar d’artistes i representants institucionals i socials de Colòmbia i Catalunya.
El 28 de juny, el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració institucional per manifestar el seu suport als i les líders socials en la seva activitat per la defensa dels drets humans, i va sol·licitar al govern colombià protegir de manera efectiva la seva tasca en tot el territori nacional.
Aquesta Resolució es va adoptar en el marc de les XV Jornades que van tractar sobre els mecanismes i mesures que es poden implementar des de la comunitat internacional, per ajudar a la protecció de defensores i defensors de drets humans a Colòmbia.
La implementació de l’Acord de Pau amb enfocament de gènere va ser el tema central de les XVI Jornades, en les quals van participar dones lideresses, defensores de drets humans de l’àmbit polític, jurídic i acadèmic, periodistes i diversos col·lectius feministes de Colòmbia. Ponents i assistents van reflexionar sobre la justícia transicional des de la perspectiva feminista, així com sobre els reptes per a la construcció d’una pau que inclogui també les dones del territori.
Les XVII Jornades sobre Colòmbia es van celebrar el mes de novembre, en el marc de la setmana Defensem!, organitzada junt amb altres entitats catalanes que treballen en defensa dels drets humans. L’esdeveniment, inaugurat al Parlament i que va comptar amb la participació de més d’una desena de representants d’organitzacions colombianes, va girar entorn de la violència que enfronten les persones defensores al continent americà i de les seves respostes d’autoprotecció col·lectives i individuals.
Durant el mes de març, amb l’objectiu de visibilitzar l’exili colombià organitzat entorn del Node català de la Comisión de la Verdad (CE) i consolidar el seu reconeixement des de les institucions catalanes, el comissionat Carlos Martín Beristain va realitzar una gira d’incidència i es va reunir amb les principals institucions de Catalunya. En aquesta visita es va obrir també un espai de diàleg públic on les víctimes del conflicte armat, residents a Catalunya, van dialogar amb el Comissionat.
La Taula celebra vint anys de vida i experiències. Constitueix un cas únic en el marc català, espanyol i internacional, ja que no existeixen iniciatives similars que hagin tingut el grau d’acceptació, seguiment i incidència que ha tingut la Taula.